martes, 10 de diciembre de 2013

NELSON MANDELA, ÚNICO NELSON MANDELA, ÚNIC



En medio de la sociedad actual, de gentes incapaces de hacer algo bien, de mediocridad, de mezquindad, cuesta encontrar alguien que siendo él mismo/ella misma sepa conciliar carisma y simpatía incluso a quienes no piensan como él/ella. Hacía muchos años que no veía alguien así, y esa persona nos ha dejado a su avanzada y respetable edad de 95 años: Nelson Mandela, ex Presidente de Sudáfrica, ex preso en las cárceles de su país durante 27 años, símbolo de la paz y que supo reconciliar a su país después de décadas de padecer un Régimen político dictatorial y racista disfrazado de democracia, el tristemente famoso “apartheid”. Pocos encontraremos con tanta visión de futuro, de saber reciclarse en algunas facetas si hace falta, pero con su manera de ser intacta. Como un Albert Einstein, vamos, o un Ludwig Van Beethoven, que cada uno a su manera revolucionó la manera de hacer de su tiempo, uno en la Ciencia y el otro en la Música. Es verdad que en su juventud, cuando acabó en la cárcel, apoyaba la violencia del Congreso Nacional Africano, pero cuando hay una dictadura, a veces hay que recurrir a ella como lucha, igual que hizo la Resistencia francesa contra los nazis en la II Guerra Mundial. Ello le hizo ganarse la antipatía de la derecha dura mundial, desde Thatcher a Reagan, la primera de ellos se oponía a las sanciones contra el “apartheid” sudafricano por que creía que era apoyo encubierto a Mandela. 



Él supo que la violencia ya no era necesaria cuando fue liberado, y al ser elegido Presidente, supo encarnar la reconciliación entre blancos y negros, evitando una posible guerra civil entre razas. Su lunar como mandatario fue cuando algunas tribus de raza negra abusaron del poder sobre otras del mismo color de piel, pero pocos supieron reconciliar razas y clases hasta entonces enfrentadas u oprimidas. Y otro detalle que le honraba era que cuando abandonó la Presidencia de Sudáfrica y se retiró de la Política, al contrario que algunos ex mandatarios, no se dedicó a pontificar por todo el mundo, ni a dar lecciones de ética, ni mucho menos comportarse como “Sin mi, esto no funciona”. Sabía como nadie qué convenía hacer. Y eso que podría haber vuelto a la Política, al ver que sus sucesores no tenían ni el talento, ni el carisma, ni la habilidad de él. Mandela sólo había uno.



Enmig de la societat actual, de gents incapaços de fer alguna cosa bé, de mediocritat, de mesquinesa, costa trobar algú que sent ell mateix/ella mateixa sàpiga conciliar carisma i simpatia, fins i tot als que no pensen com ell/ella. Feia molts anys que no hi veia algú així, i aquesta persona ens ha deixat a la seva avançada i respectable edat de 95 anys: Nelson Mandela, expresident de Sud-àfrica, ex pres a les presons del seu país durant 27 anys, símbol de la pau i que va saber reconciliar al seu país després de dècades de patir un Règim polític dictatorial i racista disfressat de democràcia, el tristament famós "apartheid". Pocs hi trobarem amb tanta visió de futur, de saber reciclar-se en algunes facetes si cal, però amb el seu tarannà intacte. Com un Albert Einstein, diguem-ne, o Ludwig Van Beethoven, que cadascú amb el seu estil va revolucionar la manera de fer del seu temps , un a la Ciència i l'altre a la Música. És cert que a la seva joventut, quan va acabar a la presó, recolzava la violència del Congrés Nacional Africà, però quan hi ha una dictadura, de vegades cal recórrer a ella com lluita, igual que va fer la Resistència francesa contra els nazis a la II Guerra mundial. Això li va fer guanyar l'antipatia de la dreta dura mundial, des de Thatcher i Reagan, la primera d'ells s'oposava a les sancions contra l’"apartheid" sud-africà perquè creia que era suport encobert a Mandela.



Ell va saber que la violència no era necessària quan va ser alliberat, i tot ser elegit President, va saber encarnar la reconciliació entre blancs i negres, evitant una possible guerra civil entre races. El seu llunar com a mandatari va ser quan algunes tribus de raça negra van abusar del poder sobre d’altres del mateix color de pell, però pocs van saber reconciliar races i classes fins aleshores enfrontades o oprimides. I un altre detall que li honrava era que quan va abandonar la Presidència de Sud-àfrica i es va retirar de la Política, al contrari que alguns ex mandataris, no es va dedicar a pontificar arreu del món, ni a donar lliçons d'ètica, ni de bon tros comportar-se com a "Sense mi, això no funciona". Sabia com ningú què convenia fer, ara. I això que podria haver tornat a la Política, en veure que els seus successors no tenien ni de bon tros el talent, ni el carisma, ni l'habilitat d'ell. Mandela, només n'hi havia un.

No hay comentarios:

Publicar un comentario