QUISOCJO

Loading...

lunes, 30 de diciembre de 2013

PROSTITUCIÓN EN FRANCIA PROSTITUCIÓ A FRANÇA



En Francia, país tan pionero en muchas cosas que han influido a la Humanidad y ayudado indudablemente a evolucionar (la Revolución, el cine, incluso el acabar con los prejuicios contra el adulterio...), ahora quieren acabar con la prostitución, entendida como una explotación de la mujer o mejor dicho como una violencia contra ella. La Asamblée Nationale francesa, con la mayoría absoluta del PSF, aprobó esta Ley, que ahora tiene que pasar por el Senado dentro de seis meses. 



Ha provocado una gran polémica incluso entre el género femenino, el más interesado en una Ley de este tipo, deseosa, como es natural, de que una mujer sea valorada no sólo por que tenga un cuerpo hermoso, sino también por sus cualidades como persona y por su inteligencia. Se inspira en la Ley conocida de Suecia, aprobada en 1999. 



Una Ley que a los habitantes del país nórdico les ha costado adaptarse a ella, por cuestiones muy complejas. Primero, por que a los hombres suecos les cuestá más ligar con mujeres, ya que ellas no quieren ser, lógicamente, ni sumisas, ni quedar en segundo plano, ni tampoco ser el típico trofeo de caza que ellos utilizan para presumir ante sus amigos varones. Aunque ha provocado un aumento gradual de divorcios cada año (ahora son 23.000, muy alto en un país de 9 millones de habitantes), y como decía alguien, “En Suecia, ahora no se casa casi nadie. Las relaciones amorosas duran una media de dos años. Y las parejas ya no conviven, cada uno vive en su casa”. 



Además, por que algunas mujeres suecas han copiado los vicios que tanto denuncian (con razón) en los hombres, y han llegado a acosar sexualmente a compañeros de trabajo, lo que quita razón a sus justas reivindicaciones. 


Volviendo a la prostitución en Francia, hace más de medio siglo se prohibieron los prostíbulos, pero no el ejercicio mismo de la profesión, de manera “independiente”, es decir, que una prostituta es ella misma su propia jefa y no depende de proxenetas (chulos). Es más, puede abandonar todo esto si le apetece en cualquier momento, incluso volver a ejercerla. Esa sería la alternativa mejor a este asunto tan espinoso: que cada una (o cada uno, que también hay prostitutos) sea dueña de su propio cuerpo, y será responsabilidad suya lo que haga con él. 



Lo que pasa es que las relaciones hombre-mujer necesitan evolucionar de verdad, y ya no funciona el matrimonio tradicional. Por cierto, oí a alguien decir que “El matrimonio es la legalización de la prostitución”, frase que no podría ser tan descabellada, si nos referimos a esos matrimonios por interés, nunca por amor, simplemente por que uno de los cónyuges es rico y el otro pobre. 



Además, en un país como Francia, donde el “ménage-à-trois” (adulterio) se ha convertido casi en su deporte nacional, y que en su cine sabe mostrar el amor sin prejuicios, da lo mismo si una de las dos partes de una pareja enamorada está alguna vez casada o es pareja de una tercera persona, y que la mayoría de las veces esa tercera persona acaba abandonada (u otra cosa para que nadie se sienta abandonado), los hombres franceses sabrán adaptarse mejor que los suecos. 



O si no, como también se ha legalizado el matrimonio gay, pues como hay el tópico de que son más promiscuos, pues sería el mejor remedio. Y si no, como hay muchas mujeres suecas que viajan al Sur de Europa para ligar con hombres de allí, que sean más interesantes que sus compatriotas, pues intentar ligar con ellas (las francesas también lo harían con los suecos, da lo mismo de donde sea cada persona que nos atraiga amorosa o sexualmente). Pero la mayoría coincide en que es una Ley que puede hacer más daño que beneficio si se prohibe por que sí. 


La mejor solución es educar a hombres y mujeres para que sepan amarse con respeto mutuo, nunca queriendo poseerse mutuamente como si fueran trofeos o esclavos. Así, la prostitución no será necesaria. Es más, un asesinato sí que sería algo de verdad inmoral y contra lo que hay que ir. Por ejemplo, la violencia de género.


PROSTITUCIÓ A FRANÇA


A França, país tan pioner en moltes coses que han influït a la Humanitat i l’han ajudat indubtablement a evolucionar (la Revolució, el cinema, fins i tot el acabar amb els prejudicis contra l'adulteri...), ara volen acabar amb la prostitució, entesa com una explotació de la dona o millor dit com una violència contra ella. L’Asamblée Nationale francesa, amb la majoria absoluta del PSF, va aprovar aquesta Llei, que ara ha de passar pel Senat d'aquí a sis mesos. 


Ha provocat una gran polèmica fins i tot entre el gènere femení, el més interessat en una Llei d'aquesta mena, desitjosa, com és natural, que una dona sigui valorada no només perquè tingui un cos bufó, sinó també per les seves qualitats com a persona i per la seva intel ligència. S'inspira en la Llei coneguda de Suècia, aprovada el 1999. 


Una Llei que als habitants del país nòrdic els ha costat adaptar-s'hi, per qüestions molt complexes. Primer de tot, perquè els homes suecs els costa més lligar amb dones, ja que elles no volen ser, lògicament, ni submises, ni quedar en segon pla, ni tampoc ser el típic trofeu de caça que ells utilitzen per presumir davant els seus amics homes. Tot i que ha provocat un augment gradual de divorcis cada any (ara són 23.000, molt alt en un país de 9 milions d'habitants), i com deia algú, "A Suècia, ara no s’hi casa gairebé ningú. Les relacions amoroses duren una mitjana de dos anys. I les parelles ja no conviuen, cadascú viu a casa seva". 


A més, perquè algunes dones sueques han copiat els vicis que tant denuncien (amb raó) en els homes, i han arribat a assetjar sexualment companys de feina, que treu raó a les seves justes reivindicacions. 


Tornant a la prostitució a França, fa més de mig segle es van prohibir els prostíbuls, però no pas l'exercici mateix de la professió, de manera "independent", és a dir, que una prostituta és ella mateixa la seva pròpia ama i no depèn de proxenetes (xulos). Encara més, pot abandonar-ho tot això si li ve de gust en qualsevol moment, fins i tot tornar a exercir-la. Aquesta seria l'alternativa millor a aquest afer tan espinós: que cadascuna (o cadascú, que també n’hi ha de prostituts) sigui propietària del seu propi cos, i serà responsabilitat seva d’allò que faci amb ell. 


El que passa és que les relacions home -dona les calen evolucionar de debò, i ja no funciona el matrimoni tradicional. Per cert, vaig sentir a algú dir que "El matrimoni és la legalització de la prostitució", frase que no podria ser tan esbojarrada, si ens referim a aquests matrimonis per interès, mai per amor, simplement perquè un dels cònjuges és ric i l'altre és pobre. 


A més, en un país com França, on el "ménage-à-trois" (adulteri) s’esdevé gairebé el seu esport nacional, i que en el seu cinema sap mostrar l'amor sense prejudicis, tant se val si una de les dues parts d'una parella enamorada està casada o és parella d'una tercera persona , i que la majoria de les vegades aquesta tercera persona acaba abandonada (o una altra cosa perquè ningú se senti abandonat), els homes francesos sabran adaptar-se millor que no pas els suecs. 


O si no, com també s'ha legalitzat el matrimoni gai, ja que com hi ha el tòpic que són més promiscus, doncs seria el millor remei. I si no, com hi ha moltes dones sueques que viatgen al Sud d'Europa per lligar amb homes d'allà, que siguin més interessants que els seus compatriotes, doncs intentar lligar amb elles (les franceses també ho farien amb els suecs, tant se val d'on sigui cada persona que ens atregui amorosa o sexualment). Però la majoria coincideix que és una Llei que pot fer més mal que benefici si es prohibeix perquè sí. 


La millor solució és educar homes i dones perquè sàpiguen estimar-se amb respecte mutu, mai volent posseir-se mútuament com si fossin trofeus o esclaus. Així, la prostitució no és pas necessària. Encara més, un assassinat sí que seria alguna cosa de debò immoral i contra el que cal anar. Per exemple, la violència de gènere.

No hay comentarios:

Publicar un comentario