QUISOCJO

Loading...

lunes, 16 de diciembre de 2013

UNA CONSULTA CLARA I CATALANA



Ya se puede saber cual será la pregunta de la consulta a los catalanes sobre si quieren vivir en un Estado independiente o puede que siga la cosa como ahora. El problema será si nos dejan, si no harán incluso jugadas sucias para impedirlo. En Canadá permitieron que el Québec hiciera dos veces un referéndum, aunque no salió bien, pero se hizo y con toda civilización. Una civilización que no parece tener mucho el Gobierno español y la oligarquía que lo apoya, o quizás la tiene, pero no la demuestra nada. Si alguien no está a gusto, tiene que averiguarse por qué no está a gusto, no reaccionar como el hombre machista que cree que él y nadie más que él es el hombre adecuado para cualquier mujer, y si éstas prefieren a otro y no a él, entonces se ofende y dice que estas mujeres son tontas, que las que prefieren sólo a él, entonces ya no son nada tontas, sino unas sabias comparables a Einstein o Nietzsche. 



Quizás sea ésta una metáfora un poco alocada, pero así se entiende la reacción de los poderes fácticos españoles cuando sólo hay una consulta a la población catalana. Lo que tendrían que hacer, si no les gusta la independencia, entonces es exponer sus puntos de vista, pero civilizadamente. Esto hicieron, quizá simbólicamente, los habitantes de Arenys de Munt en aquella histórica votación, que no tenía ningún poder vinculante. Sólo eran gente del pueblo, no importa si eran de CiU, ERC, PSC o PP, votaban cada uno lo que les apetecía, y al día siguiente, continuaban con su vida cotidiana "comme de habitude" y sus amistades de siempre. Sólo desentonaron los tíos de la Falange, que llegaron al pueblo al estilo de la banda de Al Capone, asustando a los pacíficos habitantes. 



Es la única manera de hablar sobre ello sin sentir los dolores de cabeza que te hacen sentir algunos programas de televisión, con algunos tertulianos lamentables, que se creen que solo ellos están en posesión de la verdad y con derecho a suprimir o meter a la cárcel a cualquiera que no sea una fotocopia de sí mismo, quiero decir en pensamientos políticos.

UNA CONSULTA CLARA I CATALANA


Ja es pot saber qual serà la pregunta de la consulta als catalans sobre si volen viure dins un Estat independent o potser que continuï la cosa com ara. El problema serà si ens la deixen fer, si no faran fins i tot jugades brutes per impedir-ho. Al Canadà van permetre que el Québec fes dues vegades un referèndum, tot i que no va sortir bé, però es va fer i amb tota civilització. Una civilització que no sembla tenir gaire el Govern espanyol i l’oligarquia que li dóna suport, o potser la té, però no la demostra gens. Si algú no hi està a gust, té que esbrinar perquè no hi està a gust, no pas reaccionar com l’home masclista que hi creu que ell i ningú més que ell és l’home adient per qualsevol dona, i si aquestes prefereixen un altre i no pas a ell, aleshores s’ofèn i diu que aquestes dones son ximples, que les que prefereixen només a ell, aleshores ja no son gens ximples, sinó unes sàvies comparables a Einstein o Nietzsche. 


Potser sigui aquesta una metàfora una mica esbojarrada, però així s’entén la reacció dels poders fàctics espanyols quan només hi ha una consulta a la població. Allò que tindrien que fer, si no els agrada la independència, aleshores és exposar els seus punts de vista, però civilitzadament. Això van fer, potser simbòlicament, els habitants d’Arenys de Munt en aquella històrica votació, que no tenia cap poder vinculant. Només eren gent del poble, tant se val si eren de CiU, ERC, PSC o PP, votaven cadascú allò que els venia de gust, i l’endemà, continuaven amb la seva vida quotidiana “comme d’habitude” i les seves amistats de sempre. Només van desentonar els paios de la Falange, que van arribar al poble a l’estil de la colla d’Al Capone, espantant als pacífics habitants. 



És la única manera de parlar sobre això sense sentir els maldecaps que te’n fa sentir alguns programes de televisió, amb alguns tertulians lamentables, que es creuen només ells que tenen la veritat i amb dret a suprimir o ficar a la presó a qualsevol que no sigui una fotocòpia d’ell mateix, vull dir en pensaments polítics. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario