lunes, 28 de abril de 2014

FINS MOLT AVIAT, TITO HASTA MUY PRONTO, TITO



FINS MOLT AVIAT, TITO

La fatalitat ha estat obsessionada amb Tito Vilanova, al qual no ha deixat culminar la seva obra com a substitut d’en Josep Guardiola al Barça, i això ha sigut la malaltia que l’ha atacat tres vegades, el càncer, i que amb només 45 anys s’ho ha portat d’aquest món. La seva feina, sigui al costat del Pep o en solitari, era respectada i admirada. Tothom el reconeix com un dels artífexs del millor Barça de la Història del futbol, al costat mateix del Dream Team de Johan Cruyff, el qual va inspirar el joc inigualable del Pep Team. Quan en Tito va sofrir la seva malaltia, la va portar en silenci, dedicat a que aquesta no pogués alterar massa la seva feina, o deixava substituts mentre hi anava cap a hospitals per posar-se bo. Excepte la tercera vegada, l’estiu passat, que va ser la que li va fer adonar-se que era més dura i que per ser entrenador calia dedicació exclusiva, no pas amb el temps compartit en hospitals i la quimioteràpia. Per això, els jugadors van sofrir un duríssim cop amb la seva mort, ja que fa nou mesos que començava la temporada i preparava tot. Només deu mesos quan encara era viu i sa, i ara ja no hi és. Igual que fa una setmana vam tenir la notícia trista de la mort d’un dels escriptors més grans de tots els temps, Gabriel García Márquez, que va colpejar la Cultura arreu del món, ara el planeta sent com se’n va un dels cervells del futbol modern. 



“El cant dels ocells”, que habitualment se sent al Camp Nou quan hi ha una notícia semblant, ahir sonava amb més emoció que molts anys, i no se’n recordava un dol semblant entre els culers potser quan el 1972 va morir un altre Pep, en Samitier, el primer gran símbol del barcelonisme, que com a molts grans ídols del Barça, hi és al Cementiri de Les Corts, al costat de l’Estadi, amb Kubala i César, d’altres colossos inoblidables. La vida continua, és un tòpic, però és el que voldria en Tito. El seu fill Adrià, al Juvenil B del Barça i amb molt semblant físic amb son pare, potser serà el seu llegat. Gràcies, Tito, per tot això que ens has donat.



 HASTA MUY PRONTO, TITO


La fatalidad ha estado obsesionada con Tito Vilanova, al que no ha dejado culminar su obra como sustituto de Josep Guardiola en el Barça, y eso ha sido la enfermedad que le ha atacado tres veces, el cáncer, y que con sólo 45 años se lo ha llevado de este mundo. Su trabajo, sea al lado de Pep o en solitario, era respetado y admirado. Todo el mundo lo reconoce como uno de los artífices del mejor Barça de la Historia del fútbol, al lado del Dream Team de Johan Cruyff, que inspiró el juego inigualable del Pep Team. Cuando Tito sufrió su enfermedad, la llevó en silencio, dedicado a que ésta no pudiera alterar demasiado su trabajo, o dejaba sustitutos mientras iba hacia hospitales para ponerse bueno. Excepto la tercera vez, el verano pasado, que fue la que le hizo darse cuenta de que era más dura y que para ser entrenador hacía falta dedicación exclusiva, no con el tiempo compartido en hospitales y la quimioterapia. Por ello, los jugadores sufrieron un durísimo golpe con su muerte, ya que hace nueve meses que él comenzaba la temporada y preparaba todo. Sólo diez meses cuando aún estaba vivo y sano, y ahora ya no está. Al igual que hace una semana tuvimos la noticia triste de la muerte de uno de los escritores más grandes de todos los tiempos, Gabriel García Márquez, que golpeó la Cultura en todo el mundo, ahora el planeta siente como se va uno de los cerebros del fútbol moderno. 


"El canto de los pájaros", que habitualmente se siente en el Camp Nou cuando hay una noticia similar, ayer sonaba con más emoción que muchos años, y no recordaba un duelo similar entre los culés quizás cuando en 1972 murió otro Pep, el Samitier, el primer gran símbolo del barcelonismo, que como muchos grandes ídolos del Barça, está en el Cementerio de Les Corts, al lado del Camp Nou, con Kubala y César, otros colosos inolvidables. La vida continúa, es un tópico, pero es lo que querría Tito. Su hijo Adrià, que juega en el Juvenil B del Barça y con mucho parecido físico con su padre, tal vez será su legado. Gracias, Tito, por todo esto que nos has dado.


domingo, 20 de abril de 2014

CALDRÀ REFER EL BARÇA HABRÁ QUE REHACER EL BARÇA

CALDRÀ REFER EL BARÇA




Després de les derrotes a la Champions i a la Copa, i amb la Lliga gairebé impossible, només al Barça li cal tancar la temporada amb la dignitat més gran possible, i refer l’equip en molts dels seus llocs. Ara no pas, es faria amb això que es diu sang calenta, i ja ens ha fet massa mal això de dir-ho tot en calent, pocs minuts després d’una humiliant derrota, tot i que a la Copa va ser potser més la mala sort (no haver rematat el Reial Madrid després del gol de Bartra i la mala sort del pal de Neymar, que almenys servia per la pròrroga). 



La Presidència de Sandro Rosell va ser mediocre, només va viure de les rendes del seu odiat Joan Laporta, i per això, Pep Guardiola va decidir anar-se’n. A més a més, Rosell actuava per rancúnia contra Laporta, pels odis que tots dos es tenien l’un contra l’altre, tothom coneix l’ego d’ells. Aquesta temporada va tenir el trist pròleg de la recaiguda de Tito Vilanova dins el seu càncer, que li va obligar a plegar, i l’arribada de l’inexpert en futbol europeu, tot i que treballador honest, Gerardo “Tata” Martino, que mai no ha aconseguit, malgrat les seves intencions, adaptar-se a l’estil europeu, i que l’obligarà a plegar ben aviat. 



El fixatge de Neymar ha estat molt bo, però ha coincidit en el desconcert general de l’equip, a més de que la lesió que va sofrir el Gener l’ha deixat tocat, a més de l’afer financer arran del seu fixatge, un embolic de valent. I tot allò referent a Messi, prefereixo anar amb compte, no podem escoltar rumors de safareig més adients d’un programa de la tele-escombraria de Tele 5. Seria del tot adient convocar eleccions anticipades, en veure la incompetència de la directiva, però després d’acabar la Lliga, ja que ara l’equip necessita estar tranquil per guanyar-la, o almenys acabar segon, per així no tenir que jugar a l’Agost una eliminatòria prèvia de la Champions, amb l’equip encara verd després de les vacances i a sobre amb molts jugadors cansats després del Mundial, que s’acaba a mitjans Juliol. Això sí, als culers els puc dir que com el Barça té moltes seccions esportives, quan una no ens dóna cap alegria, d’altres sí ens dóna alguna. També donem suport a totes elles.



HABRÁ QUE REHACER EL BARÇA


Después de las derrotas en la Champions y en la Copa, y con la Liga casi imposible, sólo al Barça le conviene cerrar la temporada con la dignidad más grande posible, y rehacer el equipo en muchos de sus puestos. Ahora no, pues se haría con eso que se llama sangre caliente, y ya nos ha hecho demasiado daño eso de decirlo todo en caliente, pocos minutos después de una humillante derrota, aunque en la Copa fue quizás más la mala suerte (no haber rematado al Real Madrid tras el gol de Bartra y la mala suerte del palo de Neymar, que al menos servía para la prórroga). 


La Presidencia de Sandro Rosell fue mediocre, sólo vivió de las rentas de su odiado Joan Laporta, y por ello, Pep Guardiola decidió irse. Además, Rosell actuaba por rencor contra Laporta, por los odios que ambos se tenían el uno contra el otro, todo el mundo conoce el ego de ellos. Esta temporada tuvo el triste prólogo de la recaída de Tito Vilanova en su cáncer, que le obligó a dimitir, y la llegada del inexperto en fútbol europeo, aunque trabajador honesto, Gerardo "Tata " Martino, que nunca ha conseguido, a pesar de sus intenciones, adaptarse al estilo europeo, y que le obligará a irse pronto. 


El fichaje de Neymar ha sido muy bueno, pero ha coincidido en el desconcierto general del equipo, además de que la lesión que sufrió en Enero le ha dejado tocado, y sin hablar del embrollo financiero a raíz de su fichaje, un lío mayúsculo. Y todo lo referente a Messi, prefiero tener cuidado ahí, no podemos escuchar rumores de cotilleos más adecuados a un programa de la telebasura de Tele 5. Sería del todo adecuado convocar elecciones anticipadas, al ver la incompetencia de la directiva, pero después de terminar la Liga, ya que ahora el equipo necesita estar tranquilo para conseguirla, o al menos, acabar segundo, para así no tener que jugar en Agosto una eliminatoria previa de la Champions, con el equipo aún verde después de las vacaciones y encima con muchos jugadores cansados después del Mundial, que acaba a mediados de Julio. Eso sí, a los culés les puedo decir que como el Barça tiene muchas secciones deportivas, cuando una no nos da ninguna alegría, otras sí nos da alguna. También apoyemos a todas ellas.


viernes, 4 de abril de 2014

DESFER SE D'ELLA... PERÒ AMB COMPTE (PRIMER CAPÍTOL) LIBRARSE DE ELLA... PERO CON CUIDADO (CAPÍTULO PRIMERO)



Recreació amb el meu estil del primer capítol d'una novel.la breu que escric a estones. Un relat d'intriga a l'estil Claude Chabrol. La veu en off és la meva. En VOSE (versió original en català amb subtítols en castellà).

Recreación a mi manera del capítulo primero de una novela breve que escribo a ratos. Un relato de intriga al estilo Claude Chabrol. La voz en off es la mía. En VOSE (versión original en catalán con subtítulos en castellano).