QUISOCJO

Loading...

viernes, 1 de agosto de 2014

SE ACABÓ EL MUNDIAL, ¿Y AHORA QUÉ, SEÑORES POLÍTICOS? S'HA ACABAT EL MUNDIAL, I ARA QUÈ, SENYORS POLÍTICS?

(El Jueves) España gana la Eurocopa 2012 y Rajoy se aprovecha

Conocemos a ciertos políticos que tenían el Mundial de fútbol y la Eurocopa para distraer al pueblo de problemas graves de la sociedad, que ellos son incapaces de arreglar. En un país que conocemos bien, eso ha servido durante seis años, con una selección de fútbol que fue capaz, con algunos cambios, de seleccionador incluido, de ganar tres campeonatos seguidos, de despertar la admiración mundial, de todos los elogios que acompañan al deporte en el éxito… 

Holanda golea a España (Mundial Brasil 2014)

Pero este año, seguramente coincidiendo con la decadencia lógica de muchos grandes jugadores que la forman, ese éxito se ha convertido en terrible fracaso. Y ya se sabe cómo es la gente cuando fracasas, que ya no te quieren tanto como antes. Esto no es nuevo, ha pasado miles de veces en el deporte. Lo que pasa es que el país al que aludimos ha utilizado tanto el fútbol (y de vez en cuando otros deportes) como excusa que cuesta mucho que la gente muestre entusiasmo de verdad por otras facetas de la vida, como la Cultura, ya que ahí parece que sólo se entusiasma por películas lamentables que fomentan valores anticuados e incluso machistas, o hacen reír con chistes vergonzosos que se quedaron anticuados hace decenios. 

FAHRENHEIT 451 de François Truffaut (escena 8)

Me acuerdo de que cuando era niño pusieron por televisión la película “Fahrenheit 451” de François Truffaut, adaptación de la novela de Ray Bradbury sobre una sociedad totalitaria que prohibía leer y controlaba las mentes de sus ciudadanos a través de la televisión, omnipresente en la trama. Al existir Internet actualmente, ya no se podría controlar a los ciudadanos de la misma manera, pues siempre encontrarán en la Red información alejada de la del Gobierno dictatorial o democrático pero manipulador, como en países aparentemente democráticos como Rusia. 

Político honrado...

También pasa que a los futbolistas siempre se les ha querido vender como personas políticamente neutrales, que lo suyo sólo es jugar al fútbol, y lo más “revolucionario” que hacen es ser Embajadores de UNICEF. No digo que tomen partido por algún político o partido, pues estos siempre te acabarán utilizando y explotando hasta que ya no les sirvan, da lo mismo si es de derechas o de izquierdas. Sólo es que han hecho creer tanto que alguien que le guste la Cultura con mayúsculas es un ser aburrido y pedante cuya perorata no interesa a nadie, que ya es difícil hacer que la gente de ese país piense lo contrario. 

Ana Botella con la camiseta del Atletico de Madrid

Si me preguntan sobre por qué esa selección que parecía invencible ha fracasado, es por que los años no perdonan, un tópico, pero es verdad. Los reflejos de sus grandes jugadores ya no responden igual, ya no hay ideas, los jugadores y entrenadores contrarios ya se conocen sus trucos, e incluso los otros países han renovado sus equipos, con nueva gente más fresca y joven. Incluso la selección de un país al que la que aludimos aquí ganó hace años, ha sido capaz de ganarla e incluso por goleada. Hace falta, entonces, renovar el equipo, nuevos jugadores, nuevos entusiasmos, etc.

Derrota de España en el Mundial 2014 (Titulares Prensa)

Lo que le ha hecho mucho daño ha sido la utilización política descarada, el creer que mientras la selección juegue, nadie se ocupará de denunciar un desahucio de una familia pobre, ni un abuso de poder, ni a un político corrupto. Eso es lo que quieren conseguir con esa nueva Ley de Seguridad Ciudadana: volver a aquellas nefastas épocas que sólo podías ser crítico con la sociedad a través del fútbol, a tratar los favores arbitrales a equipos como el Real Madrid como si fueras víctima de una dictadura. Me refiero a años como 1965, claro.

Ley de Seguridad Ciudadana...

S'HA ACABAT EL MUNDIAL, I ARA QUÈ, SENYORS POLÍTICS?


(El Jueves) España gana la Eurocopa 2012 y Rajoy se aprovecha

Coneixem a certs polítics que tenien el Mundial de futbol i l'Eurocopa per distreure el poble de problemes greus de la societat, els quals ells mateixos són incapaços d'arreglar. A un país que coneixem molt bé, això ha servit durant sis anys, amb una selecció de futbol que va ser capaç, amb alguns canvis, de seleccionador fins i tot, de guanyar tres campionats seguits, de despertar l'admiració arreu del món, de tots els elogis que acompanyen el esport dins l'èxit... 

Holanda golea a España (Mundial Brasil 2014)

Però aquest any, segurament tot coincidint amb la decadència lògica de molts grans jugadors que hi son, aquest èxit s’esdevé un terrible fracàs. I ja se sap com és la gent quan fracasses, que ja no t’estimen tant com abans. Això no és nou, ha passat milers de vegades a l'esport. El que passa és que el país al qual al·ludim ha utilitzat tants cops el futbol (i de tant en tant d’altres esports) com a excusa, que costa molt que la gent en mostri d’entusiasme de debò per altres coses de la vida, com la Cultura, ja que aquí sembla que només s'entusiasma per pel·lícules lamentables que fomenten valors antiquats i fins i tot masclistes, o fan riure amb acudits vergonyosos que es van quedar antiquats fa decennis. 

FAHRENHEIT 451 de François Truffaut (escena 8)

Recordo que quan era petit van posar per televisió la pel·lícula "Fahrenheit 451" de François Truffaut, adaptació de la novel·la de Ray Bradbury sobre una societat totalitària que prohibia llegir i controlava les ments dels seus ciutadans a través de la televisió, omnipresent dins la trama. En existir Internet actualment, ja no es podria controlar els ciutadans de la mateixa manera, ja que sempre trobaran a la Xarxa informació allunyada de la del Govern dictatorial o democràtic però manipulador, com passa a països aparentment democràtics com a Rússia.

Político honrado...

També passa que als futbolistes sempre se'ls ha volgut vendre com a persones políticament neutrals, que la seva tasca només és jugar a futbol, i d’allò més "revolucionari" que fan és ser Ambaixadors d'UNICEF. No dic que prenguin partit per algun polític o partit, ja que aquests sempre els acabaran utilitzant i explotant fins que ja no els serveixin, tant se val si és de dretes o d'esquerres. Només és que han fet creure tant que algú que li agradi la Cultura amb majúscules és un ésser avorrit i pedant que no interessa a ningú, que ja és difícil fer que la gent d'aquest país pensi el contrari. 

Ana Botella con la camiseta del Atletico de Madrid

Si em pregunten sobre perquè aquesta selecció que semblava invencible ha fracassat, és perquè els anys no perdonen, un tòpic, però és del to cert. Els reflexos dels seus grans jugadors no hi responen igualment, ja no hi ha idees, els jugadors i entrenadors contraris ja coneixen els seus trucs, i fins i tot els altres països han renovat els seus equips, amb nova gent més fresca i jove. Fins i tot la selecció d'un país al qual la qual al·ludim aquí va guanyar fa anys, ha estat capaç de guanyar-la i fins i tot per golejada. Cal, llavors, renovar l'equip, nous jugadors, nous entusiasmes, etc. 

Derrota de España en el Mundial 2014 (Titulares Prensa)

El que li ha fet molt de mal ha estat la utilització política descarada, el creure que mentre la selecció jugui, ningú s'ocuparà de denunciar un desnonament d'una família pobra, ni un abús de poder, ni un polític corrupte. Això és el que volen aconseguir amb aquesta nova Llei de Seguretat Ciutadana: tornar a aquelles nefastes èpoques que només podies ser crític amb la societat a través del futbol, a mirar els favors arbitrals a equips com el Reial Madrid com si fossis víctima d'una dictadura. Em refereixo a anys com 1965, és clar.

Ley de Seguridad Ciudadana...

No hay comentarios:

Publicar un comentario