El Gobierno central
y el Tribunal Constitucional, creyendo que hacen el bien, no han hecho sino
empeorar lo que se había hecho. He dicho cientos de veces que el Primer Ministro
británico David Cameron fue más inteligente con lo de Escocia, más dialogante y
más valiente. Por que Escocia, al contrario que el IRA en Irlanda del Norte,
quería buscarse su propio futuro sin matar a nadie, pacíficamente, todo lo
contrario que el IRA, con su reguero de muertes, incluso entre gente que quería
la paz y la negociación entre el IRA y el Gobierno británico (los atentados de
Omagh), o que provocó víctimas inocentes irlandesas usadas como forma de
desahogarse por los británicos (la condena injusta a prisión de Gerry Conlon,
su padre Giuseppe y dos parientes más). En España, que aún no ha asimilado lo
que es una democracia en el sentido más amplio, y que como buenos latinos no
sabe reprimir sus reacciones viscerales, que ni en un culebrón venezolano
parecerían creíbles. El Gobierno de Mariano Rajoy, que desde que empezó su
mandato da bandazos y palos de ciego con una torpeza digna del personaje de
Peter Sellers en “El guateque” (y el camarero borracho añadido, claro), más que
ayudar a España no han sabido más que empeorar lo que José Luis Rodríguez
Zapatero había hecho mal en sus últimos años, arruinando del todo unos primeros
años de Gobierno bien llevados. No sólo con la Ley del Aborto que ni siquiera
la extrema derecha francesa apoya (Marine Le Pen está a favor del aborto por
que varias mujeres de su familia han tenido embarazos no deseados de repente,
como una de sus hermanas, que puso los cuernos a su marido con otro hombre y
quedó embarazada de él, por si le pasa a ella algo parecido y poder librarse de
un “estorbo” como ese al momento). Pero el desastre para el PP puede venir por
un flanco donde se necesitan todas las dotes diplomáticas que hagan falta. El
Vaticano sabría hacerlo, ya que hace decenios que no tiene un Ejército ni se
acuerda de qué fueron aquello de las Cruzadas. Y por que su Religión les exige
renunciar a la violencia. Y por que el último Concilio le animó a abrirse a
otras Religiones, en vez de condenarlas al infierno con aquella prepotencia que
la hizo impopular en ciertos lugares. Pero como Rajoy no es el Papa Francisco,
no sabe más que meter la pata. Y los medios de comunicación que le apoyan, lo
hacen peor. Ah, y ciertos partidos populistas, como ese que apoya los derechos
de gays y lesbianas, pero igual apoya la pena de muerte, su líder va vestida
con ropa del color del partido y su nombre de pila es de ese color. Todo esto
que he narrado (y eso que contar todos los detalles serían más de novela de
terror) lo está padeciendo Catalunya, de manera injusta. Un país que tiene su
manera de ser, y es tratado como esas mujeres emancipadas que se niegan a ser
dominadas por los hombres y mucho menos utilizadas por ellos para presumir ante
sus amigos y creerse por una vez en su vida que son el ser superior, incluso
superior a sus amigos, claro. Eso es Catalunya, que ha mirado de aportar algo
al país que ahora le niega expresarse por pura paranoia. Y alguien que siente
que ha sido maltratado se puede vengar, eso está dentro del alma humana, hemos
visto a gente bondadosa convertirse en cínica o cruel debido a malos tratos de
gente que creía igualmente bondadosa. Catalunya tratará de que eso no pase,
pese a que ha soportado incluso calumnias. Como dicen en los seriales, sabremos
lo que pasa en próximos capítulos. Y esto es la vida real, lo sabemos bien, no
es ningún serial ni tampoco un culebrón donde la mujer a la que amas
apasionadamente es tu hermana, y el pérfido dictador que te ha perseguido
resulta ser tu padre, al que creías muerto. Huy, perdón, eso no es de un
culebrón, sino de “La guerra de las galaxias”.
GOVERN CENTRAL I TC: MATAR MOSQUES A CANONADES O APAIVAGAR
FOCS AMB DINAMITA
El Govern central i el Tribunal Constitucional, creient que
fan el bé, no han fet res més que empitjorar allò que s'havia fet. He dit
centenars de vegades que el Primer Ministre britànic David Cameron va ser més
intel ligent amb allò d'Escòcia, més dialogant i més valent. Perquè Escòcia, al
contrari que l'IRA a Irlanda del Nord, volia cercar el seu propi futur sense
matar ningú, pacíficament, tot el contrari que l'IRA, amb el seu seguici de
morts, fins i tot entre gent que volia la pau i la negociació entre l'IRA i el
Govern britànic (els atemptats d'Omagh), o que va provocar víctimes innocents
irlandeses utilitzades com una manera de desfogar-se pels britànics (la
condemna injusta a presó de Gerry Conlon, el seu pare Giuseppe i dos parents
més). A Espanya, encara no ha assimilat això que és una democràcia en el sentit
més ampli, i que com a bons llatins no sap reprimir les seves reaccions
viscerals, que ni tan sols a un culebró veneçolà semblarien creïbles. El Govern
de Mariano Rajoy, que des que va començar el seu mandat fa tombs i pals de cec
amb una barroeria digna del personatge de Peter Sellers en "La festa"
(i el cambrer borratxo afegit, per descomptat), més que ajudar a Espanya, no
han sabut fer res més que empitjorar allò que José Luis Rodríguez Zapatero
havia fet malament als seus darrers anys, arruïnant del tot uns primers anys de
Govern ben portats. No només amb la Llei de l'Avortament, que ni tan sols
l'extrema dreta francesa li dóna suport (Marine Le Pen és a favor de
l'avortament perquè algunes dones de la seva família han tingut embarassos no
desitjats de sobte, com una de les seves germanes, que va fer el salt al seu
marit amb un altre home i va quedar embarassada d'ell, per si li passa a ella
alguna cosa semblant i poder lliurar-se d'un "destorb" com aquest tot
seguit). Però el desastre per al PP pot venir per un flanc on es necessiten
totes les dots diplomàtiques que calguin. El Vaticà sabria fer-ho, ja que fa
decennis que no té un Exèrcit ni tampoc es recorda de què van anar allò de les
Croades. I perquè la seva religió els exigeix renunciar a la violència. I pel
que l'últim Concili va animar a obrir-se a d’altres Religions, en lloc de
condemnar-les a l'infern, amb aquella prepotència que la va fer impopular en
certs llocs. Però com Rajoy no és el Papa Francesc, no sap res més que ficar la
pota. I els mitjans de comunicació que li donen suport, ho fan pitjor. Ah, i també
certs partits populistes, com aquest que dóna suport als drets de gais i
lesbianes, però alhora dóna suport a la pena de mort, la líder del qual va
vestida amb una roba del color del partit i el seu nom de pila és d'aquest
color. Tot això que he narrat (tot i això que comptar tots els detalls serien
més de novel la de terror) ho està patint Catalunya, de manera injusta. Un país
que té la seva manera de ser, i és tractat com aquestes dones emancipades que
es neguen a ser dominades pels homes i molt menys utilitzades per ells per
presumir davant els seus amics i creure’s per una vegada a la vida que són
l'ésser superior, fins i tot superior als seus amics, és clar. Això és
Catalunya, que ha mirat d'aportar alguna cosa al país que ara li nega
expressar-se per pura paranoia. I algú que sent que ha estat maltractat es pot
venjar, això està dins de l'ànima humana, hem vist gent bondadosa esdevenir cínica
o cruel a causa de maltractaments de gent que creia igualment bondadosa.
Catalunya mirarà que això no passi, tot i que ha suportat fins i tot calúmnies.
Com diuen als serials, sabrem el que passarà en propers capítols. I això és la
vida real, ho sabem bé, no és cap serial ni tampoc un culebró on la dona a la
que t’estimes apassionadament és la teva germana, i el pèrfid dictador que t'ha
perseguit resulta ser el teu pare, a qui creies mort. Ui, perdó, això no és pas
d'un culebró, sinó de "La guerra de les galàxies".
No hay comentarios:
Publicar un comentario