HACE FALTA UNA LEY CONTRA LA HOMOFOBIA, LO DICE UN HÉTERO CAL UNA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA, HO DIU UN HÈTERO

Hace falta una Ley Contra la Homofobia, lo dice un hétero. Yo, que soy hétero, que alguna vez me he planteado si me gustan o no los hombres además de las mujeres, aunque finalmente me he dado cuenta de que sólo las mujeres me atraen, pienso que una Ley como la que ha aprobado el Parlament de Catalunya es necesaria. Los que han votado en contra, como el PP y uno de los partidos de Convergència i Unió, el segundo, demuestran su visión medieval y atrasada de la sociedad. Me hace gracia cuando animan a todo el mundo a casarse y tener hijos, como algunos políticos del PP, entre ellos algún ex Ministro, que sólo veían como una mujer “como Dios manda” a la que tuviera hijos. Se han olvidado de sugerir lo mismo a curas y monjas, que nunca he entendido cómo no han recibido la misma exigencia. Y no lo digo por anticlericalismo, para nada, sino por que hay una realidad que siempre ha sido ocultada referente al clero: que una parte de él está formado por curas que son homosexuales y monjas que son lesbianas. Por que yo mismo, alguna vez pensé en hacerme cura, pero no por vocación religiosa, sino por que las mujeres no me hacían caso o preferían a cualquier otro hombre, aunque éste fuera un completo estúpido que las haría las más desgraciadas del mundo. Respeto a los curas o monjas que hayan elegido esta opción del celibato, pero no podría llevarla yo a cabo, a no ser, claro, que estuviera tan decepcionado del sexo y de las relaciones humanas que decidiera una abstinencia total y obsesiva. Pero nadie se ha preguntado por qué determinada persona se hace fraile, nunca se ha parado a pensar sobre su orientación sexual, que si fuera homosexual, entonces el vivir sólo entre hombres le haría sentirse feliz, sin mujeres que le quiten al hombre de quien se enamore. Y caso parecido entre las monjas. Volviendo a la gente “normal”, la homofobia ha calado hondo entre la sociedad, llegando a ver países que condenan a muerte a quienes no piensen en gente del sexo contrario e incluso si tienen relaciones no dentro del matrimonio. No me refiero a los países musulmanes, sino a otros cristianos, que han llegado a meter a homosexuales y lesbianas en la categoría de enfermos. Y con el agravante de que en algunos de esos países, de actualidad Uganda o Rusia, algunas personas, cegadas por la notoriedad e incluso por la envidia, han llegado a denunciar a otras, aunque fueran sus propios padres o hermanos, o compañeros de trabajo, ante las autoridades, por ser homosexuales o incluso sin serlo. Haciendo eso se libran de compañeros de trabajo que les estorban para ascender en la empresa, de parientes que te estorban para heredarlo todo o de novios de una compañera de clase para quitársela a ellos. En la Historia de la Humanidad encontraremos a gente que hoy en día es recordada con respeto absoluto, y me acuerdo de dos genios del Arte, como los italianos Miguel Ángel Buonarotti y Leonardo Da Vinci. El primero autor de las geniales pinturas de la Capilla Sixtina vaticana y el otro un polifacético artista, científico, escritor, etc. Pues fueron homosexuales, convivieron con otros hombres, nunca se casaron, pero jamás fueron condenados ni se les compara con el Diablo. Por esto, tendríamos que mirar mal las pinturas de la capilla vaticana, pero no lo hacemos. Muchos homosexuales y lesbianas han tenido que llevar una doble vida, conocemos casos de homosexuales casados con mujeres y con hijos, que nunca les revelaron que tuvieran amantes hombres, y que lo bueno llegaba cuando al morir ellos e ir la viuda y los hijos a escuchar el testamento, que dejara parte de la herencia o incluso casi toda a alguien que desconocían que existía. Algunos tuvieron coraje y decidieron abandonar a la mujer y los hijos para irse a vivir con el hombre a quien de verdad amaban, pero antes de hacer eso, mejor que quien tenga determinada orientación sexual, la viva de verdad, en vez de montarse una comedia que no hace bien a nadie. Esta Ley aprobada intentará ayudar a que se corrijan esas anomalías sociales y esas hipocresías que no han hecho más que un mal inmenso a la gente. Eso sí, quienes no estén de acuerdo con la Ley y digan que se van a vivir a otro sitio, pues váyanse a Uganda o a Rusia, que Vladimir Putin y sus dos patéticos adoradores occidentales Steven Seagal y Gérard Depardieu los recibirán con los brazos abiertos y les pondrán como modelos de hombres de verdad, de los que desgraciadamente ya no quedan, aunque sean bajitos, feos, calvos, gordos, parezcan salidos de un circo donde estaban con la mujer barbuda y les huela el aliento a vino tinto (o a algo peor).

CAL UNA LLEI CONTRA L'HOMOFÒBIA, HO DIU UN HÈTERO

Cal una Llei Contra l'Homofòbia, ho diu un hètero. Jo, que sóc hètero, que alguna vegada m'he plantejat si m'agraden o no els homes, a més de les dones, tot i que finalment m'he adonat que només les dones m'atrauen, penso que una Llei com la que ha aprovat el Parlament de Catalunya és necessària. Els que han votat en contra, com el PP i un dels partits de Convergència i Unió, el segon, demostren la seva visió medieval i endarrerida de la societat. Em fa gràcia quan animen a tothom a casar-se i tenir-ne fills, com alguns polítics del PP, entre ells algun ex Ministre, que només veien com una dona "com Déu mana" a la que tingués fills. S'han oblidat de suggerir el mateix a capellans i monges, que mai no he entès com no han rebut la mateixa exigència. I no ho dic per anticlericalisme, per res, sinó perquè hi ha una realitat que sempre ha estat ocultada referent al clergat: que una part d'ell està format per capellans que són homosexuals i monges que són lesbianes. Perquè jo mateix, alguna vegada vaig pensar en fer-me capellà, però no pas per vocació religiosa, sinó perquè les dones no em feien cas o preferien a qualsevol altre home, tot i que aquest fos un complet torracollons que les faria les dones més desgraciades del món. Tinc respecte als capellans o monges que hagin triat aquesta opció del celibat, però no podria jo portar-la a terme, llevat, és clar, que estigués tan decebut del sexe i de les relacions humanes que decidís una abstinència total i obsessiva. Però ningú s'ha preguntat per què determinada persona es fa frare, mai no s'ha parat a pensar sobre la seva orientació sexual, que si fos homosexual, aleshores el viure només entre homes li faria sentir-se feliç, sense dones que li treguin l'home del qual s’enamori. I un cas semblant entre les monges. Tornant a la gent "normal", l'homofòbia ha fet impacte negatiu entre la societat, arribant a veure països que condemnen a mort als qui no pensin en gent del sexe contrari i fins i tot si tenen relacions no dins del matrimoni. No em refereixo als països musulmans, sinó a d’altres cristians, que han arribat a ficar homosexuals i lesbianes dins la categoria de malalts. I amb l'agreujant que en alguns d'aquests països, d'actualitat Uganda o Rússia, algunes persones, encegades per la notorietat i fins i tot per l'enveja, han arribat a denunciar d’altres, encara que fossin els seus mateixos pares o germans, o companys de feina, davant les autoritats, per ser homosexuals o fins i tot sense ser-ho. Fent això es lliuren dels companys de feina que els destorben per ascendir dins l'empresa, dels parents que et fan nosa per heretar-ho tot o dels xicots d'una companya de classe per robar-se-la. En la Història de la Humanitat trobarem gent que avui dia és recordada amb respecte absolut, i recordo dos genis de l'Art, com els italians Miquel Àngel Buonarotti i Leonardo Da Vinci. El primer, autor de les genials pintures de la Capella Sixtina vaticana i l'altre un polifacètic artista, científic, escriptor, etc. Doncs van ser homosexuals, van conviure amb d’altres homes, mai no es van casar, però mai no van ser condemnats ni se'ls compara amb el Diable. Per això, hauríem de mirar malament les pintures de la capella vaticana, però no ho fem mai. Molts homosexuals i lesbianes han hagut de portar una doble vida, coneixem casos d'homosexuals casats amb dones i amb fills, que mai no els van revelar que tinguessin d’amants homes, i que el bo arribava quan en morir-se ells i anar la vídua i els fills a sentir-hi qual era el testament, que deixés part de l'herència o fins i tot gairebé tota a algú que desconeixien que existia. Alguns van tenir coratge i van decidir abandonar la dona i els fills per anar-se a viure amb l'home a qui de debò s’estimaven, però abans de fer això, millor que qui tingui una determinada orientació sexual, la visqui de debò, en comptes de fer una comèdia que no fa bé a ningú. Aquesta Llei aprovada intentarà ajudar que es corregeixin d’aquestes anomalies socials i aquestes hipocresies que no han fet més que un mal immens a la gent. Això sí, els que no hi estiguin d'acord amb la Llei i diguin que es van a viure cap a un altre lloc, doncs que se’n vagin cap a Uganda o cap a Rússia, que Vladímir Putin i els seus dos patètics adoradors occidentals Steven Seagal i Gérard Depardieu els rebran amb els braços oberts i els posaran com a models d'homes de debò, dels que malauradament ja no en queden enlloc, tot i que siguin baixets, lletjos, calbs, grossos, semblin sortits d'un circ on hi eren amb la dona barbuda i els faci pudor l'alè a vi negre (o alguna cosa pitjor).