MAS CAMBIA EL ESTILO DE CONSULTA, OJALÁ PUDIERA HACERSE DE OTRA MANERA EN MAS CANVIA L'ESTIL DE CONSULTA, TANT DE BO LA POGUÉS FER D'UNA ALTRA MANERA

Artur Mas ha sido inteligente, no se podía hacer de otra manera, ya que el Estado español sigue en sus trece y en su obsesión de no permitir la consulta, más que recordar a un país que defiende su integridad territorial, recuerda a alguien que cree que le va a dejar la mujer para irse con el primero que encuentre. Eso sí, si los políticos españoles celebran lo que creen que es una victoria, no lo es. Es simplemente un cambio de escenario, algo parecido a aquellos referéndums simbólicos que empezaron en Arenys de Munt, que dieron que hablar no por el tipo de referéndum, sino por la reacción de grupos de extrema derecha que se dirigieron al pueblo y aparecieron amenazando a la gente que votara. Eso fue lo que animó a los organizadores de las posteriores votaciones en el resto de Catalunya, que en vez de venir gente española a convencer pacíficamente a los habitantes de Arenys de Munt de que no votaran aquello, o que al menos votaran No, llegasen aquellos grupos más parecidos a sicarios de la Mafia o a amigos de Tony Soprano que a españoles pacíficos que defienden la unidad de su país, que los hay, por supuesto, nadie lo niega, pero aquellas no eran las maneras de alguien que presume de caballerosidad.

 Que si yo fuera habitante de allí y me coaccionaran unos señores venidos de fuera que te dan lecciones morales y encima te amenazan de muerte con expresiones groseras, más ganas tendría yo de ir a votar, y votar Sí, para llevarles la contraria. Lo triste de todo este asunto es que si la consulta se hubiese podido hacer sin problemas, es que no hubiera sido vinculante, al contrario que la de Escocia. Hace unos días, Jordi Evole en “El intermedio”, hablando de la vuelta de su programa “Salvados”, con un primer programa en donde veremos a Oriol Junqueras hablando pacíficamente con gente de Sevilla sobre la independencia de Catalunya, se refirió a la consulta y dijo algo coherente y sensato: “Si hay que hacer la consulta, que sea vinculante, por que para hacer una no vinculante, mejor hacer una encuesta”. Pero como Artur Mas se tomó esto como una promesa que no debe incumplir, sobre todo sabiendo que las encuestas le dan como perdedor en las próximas elecciones catalanas en favor de ERC y de Junqueras, ha tenido que arriesgarse. No es que sea yo un partidario abierto de Mas, nunca lo he sido, y me cae mejor Junqueras, que inteligentemente se ha mantenido en un segundo plano defendiendo lo que cree bueno. Pero la demagogia y torpeza de Albert Rivera y de Alícia Sánchez Camacho le ha hecho bueno a Mas. Ni siquiera ellos han sabido ser coherentes en su denuncia de lo que consideran mala actuación del President, ya que se disputan encarnizadamente el voto de los que se sienten españoles y se acusan mutuamente de todas esas tonterías que los políticos usan para venderse como los únicos decentes del planeta… no, del Universo, según su “modestia”. Debemos esperar que la consulta simbólica del 9-N, si se llega a hacer por que no la pare otra paranoica maniobra del Gobierno Rajoy, sea pacífica, que lo será, salvo que vengan los que asaltaron la Llibrería Blanquerna de Madrid dos años seguidos y hagan lo mismo con las urnas del 9-N que vean. Deberían haber aprendido la lección de Escocia, de cómo unionistas e independentistas hacían lo que creían justo sin coaccionarse unos a otros y conservan su amistad, pero los que he citado miran todo lo extranjero como inferior a lo suyo, salvo si es Amanecer Dorado, claro.

EN MAS CANVIA L'ESTIL DE CONSULTA, TANT DE BO LA POGUÉS FER D'UNA ALTRA MANERA

Artur Mas ha estat intel·ligent, no es podia fer d'una altra manera, ja que l'Estat espanyol segueix entossudit i en la seva obsessió de no permetre la consulta, més que recordar un país que defensa la seva integritat territorial, recorda algú que creu que li deixarà la dona per anar-se'n amb el primer que s’hi trobi. Això sí, si els polítics espanyols celebren el que creuen que és una victòria, no ho és pas. És simplement un canvi d'escenari, una cosa semblant a aquells referèndums simbòlics que van començar a Arenys de Munt, que van donar que parlar no pas pel tipus de referèndum, sinó per la reacció de grups d'extrema dreta que es van dirigir cap al poble i van aparèixer tot amenaçant la gent que votés. Això va ser el que va animar als organitzadors de les posteriors votacions a la resta de Catalunya, que en comptes de venir gent espanyola a convèncer pacíficament als habitants d'Arenys de Munt que no votessin allò, o que almenys votessin No, hi arribessin aquelles colles més semblants a sicaris de la màfia o amics de Tony Soprano que no pas d’espanyols pacífics que defensen la unitat del seu país, que n'hi ha, per descomptat, ningú nega això, però aquelles no eren les maneres d'algú que presumeix de cavallerositat. 

Que si jo fos habitant d'allà i em coaccionen uns senyors vinguts de fora que et donen lliçons morals i a sobre t'amenacen de mort amb expressions grolleres, més ganes tindria jo d'anar a votar, i votar Sí, per portar-los la contrària. El trist de tot aquest assumpte és que si la consulta s'hagués pogut fer sense problemes, és que no hauria estat vinculant, ben al contrari que la d'Escòcia. Fa uns dies, Jordi Évole a "El intermedio", parlant del retorn del seu programa "Salvados", amb un primer programa on hi veurem l’Oriol Junqueras parlant pacíficament amb gent de Sevilla sobre la independència de Catalunya, s'ha referit a la consulta i va dir una cosa coherent i sensata: "Si cal fer la consulta, que sigui vinculant, perquè per fer una no vinculant, millor fer una enquesta". Però com Artur Mas es va prendre això com una promesa que no ha d'incomplir, sobretot sabent que les enquestes li donen com a perdedor en les pròximes eleccions catalanes en favor d'ERC i de Junqueras, ha hagut de arriscar-se. No és que sigui jo un partidari obert d’en Mas, mai ho he estat gens, i em cau millor Junqueras, que intel·ligentment s'ha mantingut en un segon pla defensant allò que hi creu bo. Però la demagògia i malaptesa d'Albert Rivera i d'Alícia Sánchez Camacho li ha fet bo, a Mas. Ni tan sols ells han sabut ser coherents dins la seva denúncia d’allò que consideren una dolenta actuació del President, ja que es disputen aferrissadament el vot dels que se senten espanyols i s'acusen mútuament de totes aquestes ximpleries que els polítics utilitzen per vendre’s com els únics decents del planeta... no, de l'Univers, segons la seva "modèstia". Hem d'esperar que la consulta simbòlica del 9-N, si s'arriba a fer perquè no l'aturi una altra paranoica maniobra del Govern Rajoy, sigui pacífica, que ho serà, llevat que vinguin els que van assaltar la Llibreria Blanquerna de Madrid dos anys seguits i facin el mateix amb les urnes del 9-N que hi vegin al seu davant. Hi haurien d'haver après la lliçó d'Escòcia, de com unionistes i independentistes feien allò que creien just sense coaccionar-se els uns als altres i conserven la seva amistat, però els que he citat se’n miren tot allò estranger com a inferior a la seva visió del món, excepte si és Alba Daurada, per descomptat.